El tema de l'escut de Reus és peculiar, però similar a d’altres escuts no oficialitzats pel que fa a la causa del motiu. La causa del motiu és la negativa d'un ple de l'Ajuntament a adaptar-se al reglament oficial i el rebuig a la proposta de la Direcció General de les Administracions Locals de Catalunya. El motiu en aquest cas és que volen un timbre que no és acceptat per la DGAL com apropiat de l'heràldica cívica.
La senyal pròpia i tradicional de Reus sempre ha estat la rosa. La seva procedència ve del cardenal Pere Roger de Belfort, del llinatge francès dels Rosiers. En 1349 va cedir una de les roses del seu escut a la vila, passant a ser l'emblema de Reus.
El cardenal que va cedir la Rosa després va ser triat papa de Roma i seria conegut com Gregori XI. Va mantenir el senyoriu sobre Reus i des de llavors les claus ja s'associen a l'escut.
|
A més es va timbrar l'escut amb la tiara papal. En 1712 Reus va rebre el títol de ciutat imperial i atenta. El va rebre de l'emperadriu Isabel Cristina, dona de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic. Així ho recullen les actes municipals del 19 de juny de 1712:
"... ab el títol d'Imperial Atenta Ciutat, ab la CONCESSIÓ d'aportar masses per sos vergues en els actes Públics i la de posar per armes una àguila amb els ales esteses dins d'un camp Dorat que mantinga dins de són pit la Rosa, antic blasó de la vila, i ALS costats 2 lleons sostenint l'Escut ... "
D'aquí i altres fonts es va poder extreure un blasó:
D'or, una àguila de sabre carregada d'un escussó de plata amb una rosa de gules botonada d'or i barbada de sinople. Per suports dos lleons d'or.
|
El consistori municipal ha anat utilitzant el símbol original, la rosa, com a escut municipal. Ho ha fet amb escuts amb diverses formes i amb les claus i la tiara pròpia dels papes com ornaments externs. La proposta d'oficialització de l'escut de la DGAL que no va acceptar l'Ajuntament de Reus és aquesta:
D’argent, rosa de gules botonada d'or i barbada de sinople. Acoblades a l'escut dues claus passades en aspa, la posada en banda d'or i la posada en barra de plata. Per timbre una corona mural de ciutat amb un àguila de sabre naixent. Per suports, dos lleons d'or.
|
Aquesta proposta porta dels lleons com a suports concedits en 1712 i les claus fent al·lusió al seu passat lligat d'una manera o una altra a algun papa o anti-papa. La corona mural de ciutat és la que toca per nombres d'habitants i l'àguila també recordant el privilegi de concessió d'armes de 1712. Però clar, no porta la tiara que fins fa poc anaven utilitzant i que la DGAL no veu apropiat i per això no s'oficialitza l'escut.
Personalment em resulta molt recarregat, jo proposaria aquestes armes:
|
L'ajuntament utilitza de manera oficiosa l'escut ras proposat i exposat aquí, el senyal propi de Reus.
|
Recordeu que un escut ras és aquell que no cap ornament.
Per finalitzar m'agradaria recordar que si un municipi no té escut oficial és com si no ho tingués. Si no té escut en el moment de l'últim canvi en el reglament dels símbols de les entitats locals de Catalunya establia un període de sis mesos per regularitzar la seva situació (disposicions transitòries punt 2), sis mesos que ja fa temps que van passar.
|
La Generalitat estima convenient que els municipis que no tinguin escut utilitzin l'emblema propi de la Generalitat de Catalunya.
Reus i Tarragona tindran les seves rivalitats, però les dues tenen en comú que tenen racons preciosos, una gran història i que cap d'aquestes importants ciutats ha oficialitzat el seu emblema.
Podeu llegir l'article original del blog Dibujo heráldico en aquest enllaç.
Més notícies:
Comentaris
