Aquest blog sobre Heràldica del Camp serà una extracte del blog Dibujo Heráldico de Xavier Garcia, blog de referència en la temàtica. Aquest blog moltes vegades fa referència a l’heràldica catalana i també a la del Camp de Tarragona. Per aquest motiu en farem un extracte i en traduirem les interessantíssimes referències que fa dels escuts de les poblacions de les nostres comarques per tal de donar a conèixer aquest art.
Delcamp.cat
Per començar us mostraré l’escut d’armes municipal de Tarragona. Tarragona és la capital de la província homònima. Situada al centre de la Costa Daurada, té unes platges càlides, tot i que el seu gran atractiu correspon al seu gran patrimoni històric. Tarragona és considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Tarragona ha fet servir històricament el següent escut d’armes:
|
Pel seu disseny podeu accedir al blog Dibujo heráldico on en parlo a l’entrada Vairs i vairats antics, amb l’única diferència que el vairat, en lloc d’anar en horitzontal (en faixa), va vertical (en pal). L’escut es pot apreciar amb facilitat passejant pels carrers del centre històric.
Observeu que la meva representació i l’esculpida en pedra són diferents en tant als manats de columnes de vairats que hi ha, i es que heràldicament són correctes els dos. En un vairat no hi ha un color del camp i a sobre un moble, si no que el fons està format per una repetició.
L’escut tradicional va patir alguns canvis arbitraris, com el canvi d’esmalts i la forma de les peces, i en algun moment de la seva història va ser un escut que es va definir de la següent manera:
D’argent, quatre pals ondats d’ atzur.
|
I així apareix al Nobiliario de los reinos y señorios de España, de Francisco Piferrer. Per sort, va tornar als seus orígens.
L’escut d’armes municipal en ús de Tarragona no és oficial. El 1988, el mestre Armand de Fluvià va fer un estudi heràldic i l’expedient va concloure amb el següent blasó:
Escut caironat: vairat d'ondes en pal d'or i de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat.
|
El 1992 l’Ajuntament va enviar una petició d’oficialització de l’escut d’armes que fa servir, i aquesta petició es va denegar per no adaptar-se l’escut a la reglamentació sobre els símbols de les entitats locals. El blasó proposat per l’Ajuntament és bastant curiós i l’exposo a continuació:
|
Tot i que vingui descrita com a corona de príncep, en totes les imatges apareix amb corona d’infant, també anomenada reial oberta. En realitat, se li va atorgar el dret de portar corona, però no es va especificar quina.
Heràldicament parlant, l’única diferència que radica entre la proposta per a oficialitzar l’escut i el que fan servir ara és el timbre, ja que el blasó és el mateix i els ornaments externs com rames i llegendes, la Direcció General de les Administracions Locals (DGAL) no les té en compte i permet l’ús lliure d’aquestes fora de l’escut. Desconec a ciència certa que l’ús d’una palma acoblada a la corona, que l’Ajuntament la cita com a "palma de victòria" sigui un element permès dins d’un timbre.
Extret de l'article original: El escudo de Tarragona
Comentaris
